* redundància
Res més equivocat que pensar
que la redundància és un sinònim d'inútil o de suplèrflu. Ho argumentarem
repetidament un dia d'aquests.
Enviar
un comentari________________
* religió / religions
A
Internet hem trobat una seu que permet l'accés a tota mena d'informacions
sobre les més diverses religions del planeta. Es tracta de:
World Wide Web Search Engines:
Religions
Fa uns mesos vaig veure un
programa de televisió sobre unes celebracions religioses que es fan
a l'Índia una vegada cada 12 anys aproximadament a la vora del Ganges.
Aquesta festa, el nom de la qual no vaig aconseguir retenir, congrega,
es veu, centenars de milers de pelegrins d'arreu del país.
Per una estranya associació
mental vaig pensar en La Meca, Montserrat, Lourdes, Fàtima, Roma, Benarés,
les grans concentracions de persones en les visites papals i també en
els concerts de rock multitudinaris ...
Em vaig dir ... "mira,
podries escriure'n alguna cosa sobre aquest tema, què mou la gent d'arreu
del món a pelegrinar a uns llocs determinats" i em va venir al
cap la idea d'incloure-ho en aquest apartat.
Aquell programa tenia molt
de "suc" i sense voler-ho, una mica de mala llet. Alternava
imatges sobre els rituals religiosos al Ganges, amb les declaracions
d'uns estudiosos de la contaminació de l'aigua del riu sagrat. En un
moment determinat, la veu en off del narrador va formular una pregunta
retòrica: "Fins quan els rius sagrats podran continuar sent-ho?"
Com que la nostra voluntat
de conèixer és sincera i real, una vegada vam decidir comprar un llibre
atrets pel títol i per la garantia que ens mereixia l'autor: Traité
d'histoire des religions, de Mircea Eliade, (Payot. Paris
. 1987 vuitena edició) nogensmenys que professor d'història
de les religions a la Universitat de Chicago.
La primera edició de l'obra
és del 1949. Fet que demostra el caràcter de clàssic del llibre en qüestió,
i per tant, referència obligada per parlar de religió i de religions.
_________________
Vist que des de les èpoques
prehistòriques i arreu del planeta el fet anomenat religiós ha existit
sempre, i que en l'actualitat persisteix arreu amb escasses excepcions,
cal entendre que les religions són aquells enemics invencibles amb qui
més val ser-hi amics.
El problema de les religions
i els seus mites respectius no són els mites en sí, ni les creences
que impliquen, ni els cultes que exigeixen a nivell individual.
Que abans enterressin els morts
rics amb menjar i les pertinences personals, i que ara s'encenguin espelmes
en els temples, mira ... no fa gaire mal a ningú.
Que els savis grecs; romans;
azteques tolteques i txitximeques , inques, hindús i altres ... decidissin
que era més assenyat tenir-creure-adorar una munió de déus en comptes
d'un de sol, mira ... com a mínim fa reflexionar. I posats a tenir "fe",
jo gairebé m'hi apuntaria. En un univers sexuat com el nostre, per què
negar-se a la possibilitat d'alguna deessa?
Ateus, escèptics, monoteistes
i politeistes tots plegats podrien ser amics i conviure en pau sense
fer-se mal ... però ai las!
"Ni contigo ni sin ti
tiene la religión remedio"
El problema de les religions
és doble:
-
D'una banda, el fet de
no poder existir sense les castes sacerdotals organitzades en clans
que, en el seu paper auto-atorgat de mitjancers entre els déus i
els els homes, fan i desfan amb poders extraordinaris en tots els
àmbits de la vida.
-
D'altra banda, els fanatismes
--també anomenats fonamentalismes: catòlics, islàmics, judaics,
budistes, ... -- que van intrínsecament lligats amb totes
les religions. Aquell percentatge de persones que en nom de la seva
religió és capaç de tot, inclosos els actes més bàrbars.
El diari el País, del diumenge
10 de maig del 1998 publicava un article (El país Domingo pp. 1-4) amb
el títol "La tinieblas del Vaticano: Seis puntos oscuros siembran
la duda sobre los móviles del asesinato del jefe del ejército del Papa".
Curiosament el mateix diairi,
el mateix dia, publicava un altre article (pag. 8) amb el títol
"Hermano enemigo: La guerra religiosa de laicos y ultraortodoxos
abre un abismo cada vez más profundo ente los judíos de Israel."
Només per una casualitat aquestes
informacions no van coïncidir amb les notícies d'uns mesos o anys anteriors
sobre noves matances a Algèria perpetrades per fomentalistes islàmics
o la situació de les dones a l'Afganistan taliban; la tragèdia de la
mort d'algun centenar de persones a la Meca amb motiu de les pelegrinacions
de rigor; el suicidi col·lectiu d'un grup de sectaris religiosos a Suissa
o al Carib; les declaracions d'alguna conferència episcopal sobre la
sexualitat i algun escàndol sexual provocats per "ministres del
Senyor" a la Gran Bretanya o la publicació d'algun llibre sobre
els efectes de la Inquisició a Espanya; la comunió en alguna catedral
del dictador Pinochet; els ingressos de les esglésies evangèliques en
els shows televisius als Estats-Units; les declaracions del pontìfex
Joan-Pau II a Cuba ...
És possible fer abstracció
de les organitzacions religioses de totes les religions del món, passades
i presents, que vetllen per la perpetuació dels mites i cultes del seus
"equips" ...a l'hora de pensar en les Religions i les Creences?
Es possible fer abstracció
de fets com els evocats més amunt ... a l'hora de pensar en les Religions
i les Creences?
Cal ser cínic o idiota per
contestar que sí...
Que la resposta és "NO",
ho diu, per exemple, un periodista tan respectat com el britànic John
Cornwell, autor del llibre Como un ladrón en la noche: la muerte de Juan Pablo I
i del'article esmentat : "Las Tinieblas del Vaticano: seis puntos
oscuros ..." que comença així:
"Fue tal vez
el funeral más extraño en la larga historiadel Vaticano. Cincuenta
hombres hechos y derechos, vestidos de uniforme medieval, lloraban
abiertamente frente a las personas congregadas en señal de luto en
la Iglesia de Santa Ana de la ciudad-Estado. De repente, frente al
ataúd del soldado de primera Cédric Tornay, que había matado a su
comandante en la Guardia Suiza (referint-se a Alois Estermann, que
l'ex-cap de la Stassi Markus Wolf assenyala
com espia al seu servei i com a talp en el Vaticà entre 1979 i 1988)
la madre de la víctima dio un beso de paz a la madre del asesino.
Sin duda un gesto tan surrealista sólo
podría producirse en el Vaticano, donde es muy frecuente que lo sagrado
se las arregle para mezclarse con lo profano"
(John Cornwell. "Las
Tinieblas del Vaticano: seis puntos oscuros ..." El País. El
País Domingo. 10.5.98 pg. 1)
Tanmateix podem intentar fer
un exercici d'abstracció de les "cloaques" de totes les religions
arreu del món: de les tenebroses actuacions de les seves esglésies i
de les criminals actuacions dels seus "fidels fanàtics" ...
i intentar mirar-ne només la part "teològico - filosòfico - espiritual"....
Podem també, i això és ben
sa, mirar-nos-ho amb un punt d'humor. Com ho van fer els mestres escriptors
que van participar en el taller d'escriptura del New Statesman:
13th November
2000
No 3653 Set by Margaret Rogers
We asked for the beliefs and practices of world religions done in under
100 words.
Report by Ms de Meaner
Oh the range of interpretations of "under 100 words".
Some sent in just one reasonable-sized entry; others
had four or five goes, all at the longest length allowed;
still others sent in up to ten religions, the whole lot
summed up in under 100 words. And some sent in
poetry. Hon menshes to Gordon Gwilliams and David
Silverman. I have awarded £15 each to the winners. The
vouchers go to Alanna Blake.
Christianity
Creation. (Fabrication?) Insubordination. Humiliation.
Inundation. Peregrination. Inebriation. Migration.
Divination (reiteration). Prefiguration. Foundation.
Annunciation. Adoration. Dissemination. Confrontation.
Incarceration. Condemnation. Flagellation. Expiration.
Transfiguration. Glorification. Veneration. Congregation.
Celebration. (Transubstantiation?) Oblation. Meditation.
Vocation. (Ordination?) Salvation/damnation.
Revelation.
Jainism
Save the gnat, mosquito, wasp, horse-fly, rat,
cockroach, scorpion, spider, snake, midge, flea, mite,
slug, louse, ant, hornet, silverfish, beetle, nit, etc.
D A Prince
Atheism
Since it is impossible to prove the non-existence of God,
atheism is a faith. Their faith requires them to deny
faith at all times, deriding all untenable beliefs bar their
own. They are subdivided into humanists, who pretend
that niceness is possible in a Godless universe, and
hedonists, who are too drunk to argue the contrary.
Adrian Fry
Catholicism One God in Judgement, one Son; fun allowed (but confess);
pray in special place; lots of candles.
Protestantism Ditto, but fewer candles; fun allowed (but feel guilty).
Calvinism Ditto, but no candles, no fun, feel guilty anyway.
Anglicanism Up to you, really (candles optional).
Islam One God, one Prophet; pray any place.
Judaism One God, lots of Prophets; invented guilt; seven candles.
Paganism Lots of gods/fun; pray in wooded place; black candles.
Hinduism Lots of gods/fun; but know your place; joss sticks.
Buddhism "God"? "Fun"? "Place"?
Taoism More Luck than Judgement.
New religions More Money than Sense.
Keith Mason
Church of England
Default religion in England and parts of the former
empire. Entered automatically in questionnaires and
forms (eg, on admission to hospital, prison, etc) where
the relevant section has been left blank or the question
causes puzzlement. The main purpose is to provide
venues for marriages, naming ceremonies and funerals.
Two such events from the life of its spiritual leader are
celebrated annually: Christmas (his birthday) and Easter
(when he died). As he apparently did not marry, there is
no relevant third holy day in this calendar.
Sikhism
An interesting religion, comforting in these anti-book
times as it considers holy scripture a more reliable guru
than a living human being. Five is the important Sikh
number and K the special letter. The five symbols are
Kesh, Kirpan, Katcha, Kanga and Kara. It is significant,
but mysterious, that three of these translate as "hair",
"comb" and "underwear".
Jehovah's Witnesses
These concerned people bring religion to you in your
own home. They travel in pairs, formally dressed and
carrying little briefcases, and are prepared to spend
many hours ensuring that you understand their creed.
Like politicians, they make firm promises - eg, about
the Second Coming or about the Heavenly Kingdom
coming to pass on Earth. When these are not fulfilled on
specific dates, they claim to have been misreported or
misunderstood, or they put forward a scapegoat to take
the blame for the mistake.
Alanna Blake
Hinduism
Existence revolves around dharma,
The endeavour that determines caste,
Itself being a product of karma,
And reward for a virtuous past.
Buddhism
The world is empty of I,
Life spins a wheel of rebirth,
There are no gods in my sky,
Just cause and effect on Earth.
Connie Yapp
Protestantism You are one on one with God.
Catholicism You are one on one with the priest.
Buddhism You are One with The Oneness of All.
Hinduism You are one with a lot of gods.
Jainism You are 1 on a scale of 1 to 5.
Judaism You are the one in the yarmulke.
Scientology You are the one born every minute.
Islam You are the one with the AK47.
New Age You are wonderful.
Satanism Oooh, you are a one.
Basil Ransome-Davies
No cal dir que el copyright és del New
Statesman. Gràcies per dejar-nos-ho reproduir aquí.
____________
Emanaciones.
Blog de Juan Abreu
9.2.2006.
Mahoma
"¿Respetar las creencias ajenas?
Siempre y cuando se mantengan
en un ámbito privado. Nuestro deber como libertarios humanistas
es combatir cualquier superstición antihumana.
Y el fundamentalismo religioso (cristiano, judío, musulmán)
lo es.
A propósito, acabo de leer un libro que
debía incluirse en los programas
de lectura de las escuelas del mundo, el Tratado de ateología
de Michel Onfray.
Onfray expone con clarividencia bien fundamentada el horror que
han significado (y siguen significando) las religiones monoteístas
en
la historia de la humanidad. Sus legados: atraso, violencia, barbarie,
discriminación, crímenes, homofobia, odio a la razón.
Léanlo sin falta. "
Enviar
un comentari________________
rellevància
(lingüística)
Grup
de Recerca sobre Pertinència lingüística
Aquí hi ha un enllaç als arxius de la
llista
de distribució sobre [la teoria de la ] pertinència lingüística
on es poden fer cerques per autor, per tema o per data ...
Enviar
un comentari________________
* Revolució / Revolucions
Ai mare meva! Per on començar?
Capítol I
El diari ha vingut a ajudar-me.
Avui, 2 de gener del 1998, el diari La Vanguardia publica, a la darrera pàgina, una entrevista
de la periodista Margarita
Rivière amb el biòleg, demògraf i matemàtic francès Albert
Jacquard, un avi savi de 78 anys.
Diu un munt de coses, totes
força assenyades. Però n'hi ha una que em va la mar de bé per omplir
una part d'aquesta entrada del "diccionari".
"M. Rivière: -Què cal
fer?
A. Jacquard - La revolució.
M. Rivière - Quina revolució?
A. Jacquard - En les democràcies
hi ha possibilitats. A París hi ha uns 100.000 pisos desocupats. Amb
un grup de persones hem instal·lat una série de famílies. Els tribunals,
fa uns anys ens condemnaven per atemptat a la propietat privada. Ara,
els tribunals han considerat que el dret a l'allotjament és tan vàlid
com el dret a la propietat privada ..."
Fi de la cita.
Si analizem aquest tipus
de "definició" que fa l'avi Jacquard de la revolució els
darrers dies del 1997, arribarem a la conclusió que revolució no és
més que un dels molts sinònims de "creativitat altruista"
un neologisme-concepte del qual reivindico la paternitat.
A l'any vint-i-tres o vint-i-quatre
de l'Era Internet, segueix sent veritat que està
gairebé tot per fer. O més ben dit, per arreglar, per tranformar,
per adaptar als reptes d'una societat en transformació que crea al
mateix temps riquesa i felicitat per una banda i pobresa i sofriment
per una altra.
En la societat complexa en
que ens toca viure hem de ser capaços d'estar en permanent estat de
"revolució", que no vol dir sinó reforma, canvi i adaptació.
Ara bé, la Revolució, amb
majúscula, vol dir ara la capacitat d'afegir a la idea de canvi el
matís de l'altruisme, de l'ajuda al que ho necessita més que un mateix.
En aquest context, "revolucionari"
ho és aquell que és capaç d'imaginar i aportar solucions noves per
ajudar a resoldre els problemes dels demés i a possibilitar que disfrutin
d'una vida una mica més feliç.
I potser, fins i tot, n'hi ha prou amb intentar-ho, cadascú des del
seu àmbit i en la mesura de les seves possibilitats.
___________
He guardat per a comentar,
quan tingués temps i ganes i afegir aqui, un article de la
revista El Temps.
Des d'un punt de vista històrico-polític,
l'escriptor i periodista Joan F. Mira escriví a la revista
El Temps (Nº del 29 /4 al 6/5 del 2003 pg. 114) un article amb
el títol Revolucions. I les deixa molt malparades...
Tot l'article em sembla antològic
i em fa mal l'anima servir-me'n per extraure'n dues cites. Apreciat
mestre, perdona'm-ho, que no ho faig amb mala fe:
Primer extracte:
"No sé ara
mateix, quan comença a circular la paraula: revolució.
En el sentit que ara l'emprem [que com queda clar en el què
escric més amunt no és el sentit en que jo l'empro]
no crec que tingua una antiguitat clàssica (...) No la
gastaven els grecs, entre altres coses perquè la paraula
que més s'hi aproxima seria katastrofé, i ja veuen
on ens podria porta tot això.:també revolution en
llatí indica un moviment aproximat al del grec:allò
que estava a baix, puja, i la part de dalt , baixa: el moviment
d'una roda. (...)
La seva confessió
ens dóna d'entrada la feina d'investigar sobre la paraula i
ja veurem què trobem.
Segon extracte:
"És cosa
certa i comprovada , d'altra banda, que la llarg de la història
moderna i contemporània, i salvant alguns casos singulars,
les revolucions tenen com a resultat habitual la instauració
d'una dictadura. Ni la revolució francesa, ni la russa,
ni la "nacional-sindicalista, ni la xinesa de Mao, ni la
castrista cubana, no en són cap excepció."
Per no treure (massa) les
coses de context amb aquestes dues cites, vull afegir que entenc que
el meu admirat J F Mira escriu aquest article per denunciar la que
ell anomena "patètica i miserable carta dels intel·lectuals
cubans que justifiquen l'afusellament i la presó" referint-se
als esdeveniments cubans de la primavera del 2003. Tot l'article és
antològic i val la pena tenir-lo sempre present.
M'hauria agradat poder fer
la trampeta innocent de posar doncs aquestes dues cites per començar
l'entrada de dicofilo. Està clar que no pot ser. El que jo
deia més amunt és del 1998. Aquestes línies són
de l'agots del 2003.
Dit això, afegeixo
que no veig incompatibilitat entre el què jo sostinc i el què
en J F Mira diu en el seu article. Jo deixo prou clar que el què
cal és redefinir el concepte, jo ho faig parlant de Revolució
amb majúscules, i afegint-me al que diu en Mira, deixar per
a la condemna, efectivament, totes aquelles revolucions (en minúscula)
que porten cap a la dictadura i a l'anorreament de la llibertat, pasant
per la mort de moltes persones.
Només per una manipulació
i perversió de les paraules, revolució és vol
com a sinònim de llibertat, queda demostrat que sovint, gairebé
sempre, és sinònim d'opressió, terror i mort.
I potser per això
que diu en MIra caldrà que algun dia em posi a dir la meva
sobre el règim Castrista i la situació a Cuba. Però
això serà un altre tema.
Enviar
un comentari________________
* Rinocerontització
No
ho confonguem amb "rinitis", que és més aviat la inflamació
de la mucosa nasal!!!
Heu llegit l'obra Le
Rhinocéros, d'Eugène
Ionesco?
Sí? Llavors ho
entendreu aviat.
No? Doncs llegiu-la!
No us en penedireu mai!
Nosaltres en parlarem
una mica. Ho associarem amb el tema de l'individu, l'individualisme
i "la majoria". Sucós. Assegurat.
Enviar
un comentari________________
* Riure / el riure
Necessitem una mica de temps
per desenvolupar la idea. Bàsicament hem de reproduir aquí l'opinió
que ens mereix un assaig que va escriure Charles
Baudelaire sobre "l'essència del riure" i que se'ns va
quedar sempre gravat al cap com un estudi modèlic i força i·lustratiu
d'una sèrie d'aspectes que comporta el fet de riure.
També provarem de dir, d'una
manera d'allò més planera, el que és per nosaltres el riure i el perquè,
malhauradament, ja no riem tant ni tan sovint com rèiem ... Deu
ser que comencen a pesar el quilos i els anys, per més litres d'aigua
mineral que beguem ;-(
Parafrasejant la definició
que feia André Malraux de la cultura, podríem dir que:
"El riure és l'única cosa
que et quedaria en cas de perdre-ho tot".
(Sani Girona)
Bé, si no ho ha dit ningú abans, reivindico la paternitat de
la dita. El copyright és meu!
Enviar
un comentari________________
-
|
