Ñ
* Ñ (La lletra ---)
Dissetena lletra i quatorzena consonant de l'abecedari espanyol -"su nombre es "eñe"- i un dels signes d'identitat d'aquesta llengua.
Més sovint pronunciada que escrita, forma part d'una série de paraules d'ús frequent en espanyol : año, caña, coño, leñe, España, i paño", piña i puño ... etc.
Sembla que la seva existència està garantida tot i l'embat de determinades persones partidàries d'una reforma de l'ortografía espanyola i el fet que no estigui present en els teclats estàndar d'ordinador dels països del G7. Espècie a protegir.
El seu origen: En castellà antic, el so d'aquesta lletra s'escrivia amb dues "n", i per la llei d'economia lingüística s'acabà superposant una "n" sobre l'altra (em diu l'amic Joan).
No és fàcil trobar referències periodístiques sobre la lletra en qüestió. Per això, vam guardar-ne una que vam trobar a la secció de cartes dels lectors a La Vanguardia el 5 d'abril del 1998, signada per l'eminent professor de la Universitat de Barcelona Ernesto Carratalá:
"¡Leñe con la eñe!
No quiero dejar de premiar con un apluaso público a mi apreciada colega y ex-compañera de departamento la doctora Coloma Lleal por su razonada defensa de la letra eñe en un artículo medio literario medio divulgador de reciente publicación. (...)
Nada más fácil, en efecto que añadir la dichosa tilde (...) a la letra que má convenga y satisfacer así a tantos millones de castellanohablantes y lusófonos. (...)
(...) Permítaseme disertar mínimamente explicando la interjección ¡leñe!, estampada más arriba y no incluida -curiosamente- en el diccionario de la Academia ni en otros repertorios, aunque viva en ciertos rincones de habla castellana.
Injustamente criticada,(...) no es un burdo eufemismo que sustituya al malsonante ¡coño!, sino que al tiempo que denota disgusto o sorpresa, pretende espantar al causante. (...)
La interjección equivale pues a ¡vete al cuerno" que es adonde, en inglés, por supuesto (go to hell!) nos mandarán burlones todos los Bill gates que en el mundo son, cuando se nos ocurra volver a reclamar sobre la eñe"
(E. Carratalá. La Vanguardia. Domingo 5 abril 1998. pg. 26)
Enviar
comentari________________
ñoñez
" (-...)La volta que he fet ha durat [si fa o no fa] una hora. Uns 5 km aprox. De vegades canvio el sentit i la faig a l'inrevés. Cada cop m'agrada més caminar. Jo no hi crec, en l'esport. Com diu Juan de Mairena [el de Machado]: Todo deporte es trabajo estéril, cuando no juego estúpido. Y esto se verá más claramente cuando una ola de ñoñez y de americanismo invada a nuestra vieja Europa... [Cap. XIII] Machado, que va escriure això l'any 1936, l'encerta de ple. M'encanta això de la ñoñez [ intraduïble] Fer esport és una nyonyada, quelcom artificial, absurd, fins i tot contraproduent. Caminar, en canvi, és la cosa més natural, l'exercici que més adient per al nostre cos. (...) "
Enviar
comentari________________
Blog de Carles Miró. Notes al marge
"Comprendo bien que usen su catalán entre ellos, es entrañable."
[Es refereix al què diu Francisco Rodríguez
Adrados, director de Revista Española de Lingüística,
sobre les llengües de l'Estat espanyol i l'ús en el Congrés
espanyol titulat "Lenguas españolas".
]
Primer. Cada vegada que sento o llegeixo la paraula entranyable em vénen
ganes de treure la pistola que no tinc (sí, és el que té
això de ser nacionalista excloent, tots som uns nazis sense remei).
Hi ha llengües que serveixen per entendre's, mentre que d'altres
són una cosa cosa sentimental o visceral ("es entrañable").
Coses de pobres animalons. (...)
2/04/2005
Enviar
comentari ________________
