F
* Feng Shui
En un anunci publicitari vam llegir el següent:
"According to the ancien practice of feng shui, the position of your bed can have a considerable influence on your love life"
... I vam decidir que ens havíem de mirar, ni que fos de passada, què era això del feng shui, no fos cas que, per ignorància, ens perdéssim alguna cosa important.
De moment el llit l'hem deixat en posició horitzontal i allà on era, però no descartem anar-lo girant grau a grau: 360 graus, un any.
Segon pas: ens hem comprat un llibre sobre Feng Shui. Ens l'estem llegint ...
Ja llegit, i assimilat amb calma, el Feng Shui se'ns apareix a nosaltres com un exercici de teràpia en el més ampli sentit de la paraula.
Una higiene física del lloc i una higiena psíquica del cervell. Tot molt útil i necessari.
Enviar
un comentari________________
* Ferré, Léo
Un dels meus cantants i músics
favorits.
Un dia d'aquests, si aconsegueixo que algú m'ho posi en format
MIDI, posaré una musiqueta de fons per acompanyar la lectura
del diccionari.
Pel meu gust fóra un poema de Verlaine o de Baudelaire, o potser
"La mémoire et la mer", o potser "Avec le Temps"...
Al bon Léo segurament
no li faria gaire gràcia saber que les seves "parrafades" ideològico-poètiques
són les que més sovint em salto a l'hora d'escoltar les
cassettes o cedés, però és així.
El darrer homenatge que li va fer en Xavier Ribalta a l'Espai de Barcelona va ser una celebració emotiva, on hi eren presents la dona i el fill de Léo. La vida ja és així que quan no tens l'original t'ha de conformat amb una metàfora o una sinècdoque o una metonímia. No hi fa res ... l'important és que hi hagi l'ivresa...
Com que tot va anar com en un conte, vull deixar-ho aquí narrat i reflectit (...)
-Truco en Ribalta. Homenatge a Ferré.
- Institut francès. Festa dels profes. Rosa Tamarit i el concert Youkali en directe. .
-X. Ribalta. A. Verjat.
- Tot regat d'emoció.
/2/2005
Enviar
un comentari________________
* Filosofia / Filosòfic
Entrem-hi d'una vegada: Que volem dir amb això de Dicofilopersiflex? Perquè ens atrevim a utilitzar la paraula filosofia?
filosofia
[s. XIV; del ll. philosophia, i aquest, del gr. philosophía, íd. , comp. de filo- i el gr. sophía 'saviesa, ciència']
f 1 1 Ciència que cerca de donar una explicació radical i àdhuc última de la natura, de l'home i la seva actuació i de tota mena de coneixement possible, i que alhora es presenta generalment com a sistema jerarquitzat de judicis de valor sobre l'existència i el real amb vista a orientar l'actuació personal i col·lectiva.
2 Doctrina desenvolupada, sistemàticament o no, per un filòsof o un conjunt de filòsofs, o pròpia d'una tendència, d'una època, etc. La filosofia platònica, positivista, materialista, medieval.
2 Reflexió crítica sistematitzada sobre els fonaments, els límits i les orientacions d'una ciència o un àmbit del saber particulars. Filosofia del dret, de la història, de la religió, de la ciència.
3 p ext Saviesa del qui sap suportar les vicissituds de la vida. Has de prendre les coses amb filosofia.
filòsof -a[s. XIV; del ll. philosophus, i aquest, del gr. philósophos, íd., 'el qui estima l'art, la saviesa, la ciència', comp. de filo- i el gr. sophós 'savi, hàbil']
m i f 1 Persona que és docta en filosofia, que filosofa.
2 Persona que sap suportar amb filosofia les dificultats de la vida, que es pren la vida amb saviesa.
filosòfic -a
[1696; del ll. philosophicus, -a, -um, íd.]
adj Relatiu o pertanyent a la filosofia
Refiar-nos del diccionari
i de l'enciclopèdia dóna molta confiança i ens deixa
sovint amb la consciència tranquila.
De vegades no ho entens
massa bé del tot i veus que hi falta alguna cosa, algun matís
essencial. Llavors cal recòrer a les cometes. Sí, decididament
el nostre treball és un "Dicofilopersiflex" . Pel
que fa a l'adjectiu, hi posarem forçosament
cometes i que quedi dit d'una vegada per sempre.
Per deixar clar que filosofem a la nostra manera, que no és altra
que el poc o molt seny de la poca o molta cultura que hem anat acumulant.
i que sí, mira, potser sí que, de grat o per força,
ens ajuda a suportar les vicissituts de la vida...
Ha estat en Francesc Hervada i Sala qui ens ha fet veure que ara sembla que tothom , tothom, pretén filosofar, però que en realitat, filosofar de veritat és una cosa seriosa. Ho va precisar en el blog Antifilòsof
Potser sí, però la majoria de gent pensa, raona, reflexiona, comenta, critica, matisa ... De tot plegat , ¿no en podem dir filosofar -amb cometes o sense cometes- per més que no sigui un terme ni molt precís ni molt científic?
Ja ens agrada crear neologismes, però tampoc no cal exagerar. No volem pas malmetre la paraula filosofia, ni el verb filosofar, ni l'adejctiu filosòfic/a , ni utilitzar l'adverb filosòficament en va ...però posats a triar, prefereixo que siguin els filòfofs essencials i essencialistes qui facin el petit esforç de triar-se un altre nom per a definir amb precisió llur tasca... i que ens deixin als pobres mortals la il·lusió que tot pensant i expressant-nos, ni que sigui regular o malament, estem filosofant una miqueta. .
Quedi dit doncs que tot plegat, només pretenem escriure, dir la nostra sobre els temes que ens interessen, sobre els fets de la vida que anem vivint, disfrutant o patint ... i expressar la nostra reacció devant d'aquestes petites realitats, somnis, emocions o miratges. Poca cosa doncs, res de gaire transcendent. Només la nostra petita i efímera petjada...
Des de principis del 2004, el fenòmen Blog, la Blogosfera en general i a ca nostra la Catosfera, ha permès de posar sobre la taula miríades de persones que sense l'aital fenòmen mai no haguéssim conegut. Ha aparegut com per art de màgia un col·lectiu d'escriptors-editors de blogs, alguns dels quals porten l'etiqueta de filosòfics i ho són, o s'hi dediquen, i d'altres no la porten però també ho són. En realitat, tothom que escriu i ho fa sense una voluntat expressa de crear una obra artística-diguem-ne relat , conte o novel·la - ja està filosofant.
Quatre enllaços ben triats m'estaviaran 1000 imatges i 1000 paraules :
Ramon
Alcoberro: Filosofia i pensament
Creació filosòfica
(Anna) "Més acció i menys pensar? "
Ciberfilosofia
TdQ (Toni Ibáñez)
Paraules
Volia dir-vos
(Francec Hervada)
Perejoan Carrascla
On acaba la "filosofia" i on comença la filosofia i viceversa? I on la Filosofia i on la filosfia ? I com es podria demostrar?
Per complicar-ho encara més , heus aquí una d'aquelles citations que tots els filòfofs i alguns literats coneixen de memòria. Antonio Tabucchi, a Sostiene Pereira, una testimonianza ( 1993) escriu :
"Afirma Pereira que es va sentir més alleujat, va acabar-se la llimonada i va estar temptat de prendre'n una altra (...)
I en aquell punt a pereira li va venir al cap una frase que li deia sempre el seu oncle, que era un escriptor frustrat, i va pronunciar-la. Va dir: la filosofia sembla que es dediqui només a la veritat, però potser diu tan sols fantasies, i la literatura sembla que es dediqui només a fantasies, però potser diu la veritat."
(pg29. Traducció catalana de X. Riu. 1995)
I si fos una mica veritat això que la literatura potser diu la veritat? Bé, filosofia, literatura, amb majúscules, amb minúscules, amb cometes o sense ... potser no és massa important. El què compta és el que quedarà per al futur, si queda res.
I és que als filòfofs essencials o essencialistes els ha sortit molta competència des que Internet s'ha banalitzat. El mateix està passant als periodistes i als escriptors essencialistes o essencials. Hi ha algú que té molt clar com està anat i com anirà.
Sí val a dir-ho així : tothom té dret a sentir-se
periodista, escriptor i filòfof a la vegada, tot va en el mateix
paquet. Algú tindrà feina a taxonomitzar amb precisió
i amb cura la massa informe que s'està creant. Feina
n'hi haurà, però tampoc tanta !... No més que en
els altres camps de la vida ...
El temps posa
cada cosa i cadascú als seu lloc mica en mica, "tout doucement
sans faire de bruit". I la vida separa el gra de la palla i tot torna
al bon camí.
Només cal tenir una mica de paciència i esperar. Cal tenir
confiança en aquesta dita que, exactament com passa amb la
llei de Murphy, no falla mai.
/3/2005
[Els millors enllaços ?] a seus de Filosofia.
1/4/2005
Enviar
un comentari________________
* Flexible (Petit Diccionari Filosòfic Personal i -- : Dicofilopersiflex)
Nou tipus de diccionari, també
conegut com Dicofilopersiflex, adjectivat per en Sadurní Girona,
consistent bàsicament en una série d'entrades modificables
a voluntat i desenvolupables en funció del temps, les ganes i la
inspiració. En
principi, allò que hi diem, ho mantenim. Però ens reservem
el dret de dir "DIC" allà on ahir dèiem "DIDAC" o viceversa,
si s'escau.
Au, que per això és flexible. El terme vol englobar
també les idees de "mal·leabilitat" i de "progressivitat":
si la salut ens ho permet, l'anirem fent, l'anirem retocant, i potser
-segur, vaja- no l'acabarem d'acabar mai, però farem bo allò
que diu que en el procés de l'anar fent hi ha la meitat de la gràcia
...
Com que Internet permet aquestes fantasies quasi filosòfico-literàries,
vam decidir que allò que mai no hauríem fet sobre paper
imprès ho podríem anar fent realitat (virtual) sobre la
pantalla. Així és com definiriem la "flexibilitat"
d'aquest diccionari.
/1997 /
El 2004 , és a dir, set anys després de la creació del Dicofilopersiflex, he descobert l'univers dels dips, o blogs, o blogues, o weblogs, o bitàcores ...
He vist ara que allò que
jo vaig decidir d'endegar era en realitat un dip o blog "avant la
lettre" . Jo vaig ser doncs uns dels que ja al 1997 va veure per
on aniria la cosa. Internet permetia que cadascú fos escriptor
i el seu propi editor, cadascú fos un periodista o crític
en potència, i fins i tot fotògraf i grafista que s'autopublicava
les creacions fotogràfiques.
Sí , jo ja ho intuia, sense arribar a imaginar aquest format blog.
Però intuia per on aniia la cosa.
He llegit en algun lloc que
al 2004 hi hauria o ja hi havia uns 10 milions de blogs. Estic convençut
que aquesta xifra creixerà en progressió geomètrica
en els propers anys fins arribar al blog personal ...
De fet, el blog-fitxa personal ja existeix ... als ordinadors dels Ministeris
d'Interior de cada país i després còpies augmentades
i/o disminuides als arxius dels deversos serveis d'intel·ligència.
El que no varia és el
que ja sabíem: que això funcionarà mentre hi hagi
gent amb ganes d'escriure i de dir alguna cosa.
No dubto que l'eina weblog condueixi al camí de la lectura i de
l'escriptura tota una nova generació de joves, especialment aquells
que ja donàvem per perduts per a la causa, pel fet d'estar titllada
de generació de la imatge.
Segurament gràcies als dips o blogs, milers o millions de joves de tot el món faran que la imatge i la escriptura segueixin coexistint .
30.5.2004
Enviar
un comentari________________
* Fotografia (Unes -- del Sani, )
Aneu apreciant l'evolució de l'espècie? Com va caient el cabell, com va augmentant la panxeta? Potser, només potser resta invariable el somrís permanent i la llangor de la mirada. Bé, els comentaris els hi podreu posar vosaltres. No sigueu massa cruels! ;-)
Enviar
un comentari________________
* fotografia digital
Hi ha coses que no canvien mai o molt poc al llarg dels anys i d'altres que canvien massa de pressa.
Del del 1996, que és quan per a mi i alguns de nosaltres va començar a existir el fenòmen Internet, tot ha canviat a un ritme vertiginós a tots els nivells de la vida.
Concretament en el tema de la fotografia, el mes de març i el mes de maig del 2004 han estat per a mi un punt d'inflexió.
Durant l'estada del 14 al 19
de març a Paris, uns lladregots van forçar el pany de l'autocar
que estava aparcat davant del restaurant on sopavem en grup i ens van
robar les càmeres reflex a mi, al Pep Olivella i a dues alumnes
més, a una de les quals la hi havien regalada pocs dies abans pel
seu 18è aniversari. Tres supercàmeres que valien un grapat
de claés cadascuna.
La nostra Canon era tota una gran càmera que feia unes fotos maquíssimes. Després del disgust, només quedava una solució: pensar que no hi ha mal que per bé no vingui ... Que quin bé? ... Bé, doncs el fet que la propera càmara que la substitutiria ja no fora una reflex sinó una càmera de la nova generació de la fotografia: una càmera digital.
Per a la nostra família no ha estat fins ahir al vespre, 30 de maig del 2004 que ha entrat una càmara a casa.
Regal del Joan que l'ha portada del USA. Quin regal ! Mare meva aquest Joan!
Unes hores abans, la Paqui i jo havíem passat més d'una hora mirant-nos totes les càmeres i filmadores del mercat a la FNAC de Barcelona. I havíem decidit que abans de decidir-nos ens compraríem una revista especialitzada i estudiaríem les característiques de la oferta de gamma mitja...
Al vespre, a Sitges ja la vam
fer anar. I ja hem instal·lat el software a l'ordinador i hem descarregat
les primeres fotos ...
A partir d'ara, ja no hi haurà gaire excusa per no anar afegint
al dicofilo imatges originals
|
|
i amb copirrait - copileft Sani] i tot. ... En endavant, evitarem "piratejar imagtes i ens tornarem més creatius també en aquest aspecte. Tot un canvi radical!
30.5.2004/
Enviar
un comentari________________
