D

• Dahl (Roald)     

• desil·lusió      

• déu/déus      

• diccionari (personal)      

• diccionaris

• dipofilopersiflex ( Blog, annex del dicofilo)
  

• disciplina        

• distopia  

* Dahl, Roald 

De Roald Dahl, per ara no en proposarem més que una foto extraordinària del fotògraf Brian Moody, que vam retallar d'un diari britànic, quan l'escriptor va morir. El peu de pàgina de la foto deia així: "Tender, cruel, funny". 

Que cadascú la llegeixi com sàpiga.  La seva paperera, plena a vessar d'intents d'escriptura, diu molt en favor seu.

Però de seguida el desordre de l'estudi o despatx , o com se'n digui d'això que es veu a la foto, em fa pensar que li faltava alguna cosa, al bo de Roald, oi? Potser li faltava una dona que l'estimés i que l'ajudés a posar una mica d'ordre en el desordre?

O cal que el geni vagi sempre acompanyat d'una mena de cutreria que li és congènita? No ho crec, però em venen ganes d'esbrinar una mica qui era aquell Roald Dahl que surt en aquesta imatge.

No tinc gaire experiència en comentar fotografies, ni quadres tampoc... però per a en Roald faré una experiència. Vull dir ... una mena d'exercici per a homenatjar-lo. Aniré primer a llegir-me el què escrivia Baudelaire als Salons, i quan me n'hagi empapat una mica, tornaré per descriure aquesta foto.

Enviar comentari________________

* Desil·lusió 

Imagineu-vos si és veritat que gairebé està tot dit que fins i tot existeix un "tractat" sobre la desil·lusió: Traité de la désillusion, de François Bott. 

Mal m'està dir-ho, vaig tenir l'honor i sobre tot el plaer de traduir-lo al català amb l'amic Víctor Sunyol. La traducció fou publicada a la revista "El Clot"  (nº 4 . 1983. pp. 9 -13).   

Com podeu imaginar no ho podem reproduir aquí sencer, però ens atrevirem a recopiar, això sí, la presentació que en férem els dos "tradittori" a manera de pròleg i alguns fragments escollits. 

Introducció a càrrec de Víctor Sunyol

La traducció i presentació d'aquests fagments de François Bott té un origen en bona part degut a l'atzar. Remenant en una llibreria, se'm va escaure de furgar en una caixa de llibres a baix preu que es devien voler treure del damunt (com els vestits o les sabates) i allí, entre números antics de revistes estranyes i llibres de naturismes i d'ocultismes varis, hi havia el Traité de la désillusion.
I sense saber res de l'autor, empès només per la lectura d'alguns dels aforismes que composen l'obra, pel seu interès i la meva curiositat, vaig endur-me de la caixa (on no li corresponia estar) aquell volum.

L'encontre casual fou feliç, i un quant temps després vaig creure que podria ser interessant donar alguns fragments del llibre a la llum pública (més pública) aquí a casa nostra. Decidir això i demanar a en Sadurní Girona de col·laborar plegats en la tasca de traducció, fou tot u i les sessions de traducció, un treball agradable i apassionat. I anar veient com a base de dolça obsessió i de reflexió s'allisen els camins de la llengua i desapareixen nusos i grops.

Les recerques que hem fet sobre Françaosi Bott no ens han dut pas gaire lluny. Fora de quatre vaguetats, els coneixement que tenim sobre aquest senyor (francès, periodista, autor de Les saisons de Roger Vailland (1969) i Antoine et les oiseaux (1971) són els mateixos que quan vaig obrir per primera vegada el llibre.

Però no crec que això porti cap dificultat, ans al contrari. L'interès que aquests textos poden tenir ara i aquí és un interès que jo entenc estrictament cenyit a les nostres circumstàncies. En aquest aspectre es innecessària qualsevol dada; el text nu, pelat, que és el que us oferim, es basta per ell mateix.
La meva proposta de lectura és aquesta, deseixir-se del tot del que pugui envoltar el text i llegir-lo des d'on som. De fet, en la traducció i la publicació d'aquests textos hi ha implícita també una transplantació.

Víctor Sunyol

Introducció a càrrec de Sadurní Girona

Ja que el traductor ha de trair, necessàriament, donem-li almenys la il·lusió que tot traint -no massa-, contribueix a fer quelcom de profitós: donar a conèixer belleses i veritats mig amagades.
Quan trair no és un ofici, sinó la recerca del matís que amaga el Mot, i quan hom troba plaer a descobrir en la pròpia llengua allò que un Altre ha expressat en la seva, aquesta activitat ja només espera una darrera recompensa: que sedueixi també el lector.

Viatges, La melanconia del Temps, Sunset Boulevard ...Títols i contingut fan pensar en un cert romanticisme, en un cert decadentisme, en un cert messianisme i en un clar rebuig de les estructures actuals que determinen el comerç de la literatura. Però hi ha , a més, en els aforismes de François Bott, una atmosfera poètica que, afegint-se al missatge moralitzador del text, en fa també un recull de petits poemes en prosa.
Escriptor, lletraferits, literòfils i altres, busquem el plaer del Mot i renunciem a les futileses de la Moda.
El meu agraiment a l'atzar i a l'amic Víctor Sunyol que m'han permès de submergir-me -sense ofegar-me- en el món estrany i suggeridor de François Bott. Amb illusió.

Sadurní Girona

I aquí comença la traducció...

 

Val a dir, vist del del 2004 que no trobo res a canviar, que el text suporta forçá bé el pas del temp. Fa gràcia ellegir allò de les nostres recerques".... Llavors no existia el Google !!! ni res que s'hi assemblés. I si, vam mirar a biblioteques, enciclopèdies ... vam remenar tot el que vam poder ...

El disseny de la revista és tot un capítol apart. I ara ja ho podem fer: fotografiar digitalment quatre coses per mostrar-ho -urbi et orbi- . No ho podíem ni somniar quan ho vam fer.

 

Enviar comentari ________________

* Déu / Déus 

Mentre es va coent l'entrada, anur a mirar l'entrada Religió

Valga'm Déu, que difícil serà dir-ne alguna cosa assenyada! Però ho provarem ... Si Déu vol. 

Enviar comentari________________

 

 

 

 

* Diccionari personal. Dicofilopersiflex.
Diccionari filosòfic personal i flexible

La Bruyère, Bayle, Voltaire, Flaubert, Joan Fuster, Fernando Savater... i fins i tot Alfonso Guerra ha publicat un Diccionario de la izquierda l'any 1998, que ve a ser també una mena de diccionari personal,   i tants d'altres ho van provar amb èxit, cadascú a la seva manera. Sense anomenar-lo diccionari, bona part de l'obra de Josep Pla és en realit un diccionari personal.  

Déu me'n guard de voler comparar-m'hi! No cal ni dir-ho.  Nosaltres només fem aquí que seguir l'exemple dels que ens van precedir, per anar fent, per anar escrivint, per matar el cuc de les ganes d'expressar-nos que ens rata per dins ... ;-) 

A INTERNET hi ha més d'un exemple d'informació classificada per ordre alfabètic, però que jo sàpiga, no hi ha massa més Diccionaris filosòfics. Els que s'hi afegeixin, benvinguts siguin.   

Una de les webs que aplica la mateixa estructura de classificació i conté entrades més (o tant com) interessants que les nostres és ... Synapse. Technology and Culture.  No deixeu de clavar-hi una ullada: us agradarà. 

Nosaltres hem volgut donar un toc personal al nostre dicccionari adjectivant-lo com a "petit", "filosòfic" i "flexible" i d'aquí ve que l'haguem anomenat "Dicofilopersiflex", per fer-lo més mnemotècnic a aquells lectors que tenen tendència a oblidar els títols massa llargs. 

Persiflage, significa , en francès , "moquerie, ironie, impertinence". Donc bé, ja ens està bé que la paruala sigui fins i tot una mica polisèmica. Ja ens agradaria, ja, que a més de ser una mica intel·ligent, el nostre "diccionari" contingués també un polsim d'ironia i d'impertinència.

Que en disfruteu, i ... Bon profit. 

Enviar comentari________________

* Diccionaris 

En tinc uns quants a casa i en consulto tot sovint. 

Però en aquesta entrada vull lligar-ho amb el tema dels matisos,  

Tot llegint el llibre No hay padres perfectos, Bruno Bettelheim (Grijalbo Mondadori) ISBN 84-253-2817-9, vaig adonar-me que l'autor s'havia pres la molèstia de comparar diverses definicions de conceptes abstractes en dos diccionaris diferents. L'un, el britànic "Shorter Oxford English Dictionary" i l'altre el nord-americà "Webster's New World Dictionary". 

Concretament, el concepte de "disciplina", i mostrava com tots dos diccionaris n'oferien definicions semblants, pero amb diferències de matís: 

"Las definiciones norteamericanas, comparadas con las británicas, hacen hincapié en el autodominio, y parece que esto es lo que los padres norteameicanos más desean para sus hijos"  (Cap. IX. Acerca de la disciplina. pg. 115) 

A ell li serveix per parlar d'aquell concepte, mentre que a mi, la seva reflexió em fa pensar que els Diccionaris tenen potser bastant més a veure en la formació de l'imaginari conceptual d'un país del que ens pensem. 

I aquesta reflexió, a la vegada, en duu a pensar en la necessitat que té la llengua catalana de revisar el model conceptual que ofereix a tot el país a través dels seus diccionaris. I que si en alguna cosa no s'ha d'estalviar, és en la creació d'un diccionari que matisi al màxim les definicions dels conceptes gruixuts per a la vida de les persones. 

Podem prescindir d'una paraula que es refereixi a un objecte, però cal filar prim en les diferents definicions d'un concepte, inclòs el matís de l'ordre en que es presenten en els diccionaris les diferents accepcions d'un mot, i no cal dir-ho, en la mateixa existència de les paraules en un diccionari que representi el tresor lèxic d'una llengua. 

Una professora de català em va comentar recentment que havia cercat en el diccionari català la paraula francesa "voyeur" i que no li havia trobada! 

En francès "voyeur" ; en castellà "mirón"; en anglès "peeping-tom" ... En català? Resposta: ens manca una paraula i un concepte. O es que no n'hi ha ni es fa en català? 

Fóra interessant fer un repàs en profunditat d'aquests lèxics i d'aquests matisos. Segur que en sortiria un llarg article o un petit llibret ... força útil per tothom i de consulta obligada pels responsables del Diccionari de la llengua catalana. 

Enviar comentari________________

* Disciplina 

Partirem de la premisa que no som massa disciplinats ni tenim massa auto-disciplina (Dic "som" ... però vull dir "jo", és clar!). 

En el llibre No hay padres perfectos, Bruno Bettelheim (Grijalbo Mondadori) ISBN 84-253-2817-9, hi dedica el capítol 9. 

La disciplina, juntament amb la força de voluntat són els elements claus per tirar endavant a la vida.Des de la més tendra infància fins al final, tant per aprendre com per treballar adequadament cal una bona dosi de disciplina i això no és altra cosa que la capacitat de sacrifici o de renúncia al desordre una mica innat de les persones i d'adaptació a les normes imposades, tot i que pot ben bé passar que aquestes normes no siguin sempre perfectes.

Autodisciplina i disciplina: dues coses diferents.

Enviar comentari________________

*  Distopia 

O la utopia al revés.  

Sembla ser aquell lloc o periode imaginari en què les coses i la vida foren tan catastròfiques, depresives i malhaurades com fóssim capaços d'imaginar. 

Justament per això, per fer un exercici d'imaginació, val la pena intentar de ser distòpics... per uns moments. 

Imaginem el pitjor ... Segons com ens surti, pasarem el resultat a l'apartat dicopersiflexístic  "humor negre". ;-(=) 

_____________

 Avui dilluns 20 de juny del 2005.

Un exemple de distopia sominada. Un malson, una pesadilla, un cauchemar, una nightmare horrorós.

Fa així:

"He sentit dir que algú està escrivint ja una novel·la de ciència ficció per al Sant Jordi 2006.

No sé qui l’escriu ni sé si l’escriuen de veritat o només és una humorada, una conversa de tertúlia de cafè.

L’argument és que per celebrar el 70è aniversari, el 2006 es repeteix una mena de 1936. Aznar s’aixeca contra la “Locura del PSOE”. El Dia D és el 18 de juliol del 2006. Desembarcament per aire previst sobre el cel de Salamanca i Burgos. Però amb la semivictòria pírrica del PP a Galícia, Fraga ha ofert les costes gallegues, -aquelles on hi va anar a parar el “hilillo” de “chapapote”- per desembarcar i tornar a repetir la reconquesta.

El cap de pont quintacolumnista a Catalunya, el Partit Antinacionalista, saluda la iniciativa i proposa ja algun ministre: Ivan Tubau com a Ministre de Cultura, Espectacles i Llengua de l’Imperi Colonial.

Els USA es freguen les mans, seguiran experimentant amb noves armes de darrera generació, com sempre, business is businesss, wherever!
Europa, una vegada més, deixa que els “espanyols” s’esbatussin com creguin més oportú. Pel Vaticà, era una necessitat, un senyal diví: “es desmembrava la família” clama Benet XVI des del balcó. “Aniquileu tots els descreguts, Déu ja reconeixerà els seus”.

Per França, som massa poc jacobins i mosca collonera. Per als alemanys, competidors molestos. Per als italians, pujarà del preu de l’oli d’oliva al seu favor. Per als russos: “No es cosa nostra”. Pel als britànics, no cal dir-ho, l’MI6 ha participat en la conxorxa a Georgetown i finançant la fundació d’Aznar. Això enfonsa definitivament la idea de la Unió Europea, “fine” –collonut-, diu el ministre Straw, i de premi ampliaran Gibraltar amb tot Algecires, una part de Càdis i algun poble sencer de la Costa Brava.

El PP sí que premia els amics com el Tony, i els traidors.

Easyjet permet que uns quants happy few, ràpids de reflexos, volin cap a Mèxic via Irlanda.
França obre la frontera per deixar passar els que vulguin anar a petar a les platges de la Catalunya Nord, on instal·len camps de "refugiats" (concentració?) a Salses, per fer-ho més “vergonyós”. “Tiens, voilà de la Catalunya nord, Catalina, ça vous apprendra” –diu en de Villepin”.

Ibarra s’afegeix a les tropes involuciofascineroses.
Confessa que ja tenia ganes de canviar de camisa i posar-se al lloc on sempre s’ha sentit còmode, enfrontant-se a tots els nacionalismes, culpables de tots els mals ....

Què fa tota la resta del personal? Rodríguez Zapatero, Maragall, Ibarretxe, Pérez Touriño i tots els presidents de les comunitats autònomes?

I què fan Bono i Sevilla, i tot l’exèrcit professional?
I Zaplana i Rajoy i Piqué i la ciutat de Salamanca i la Conferència episcopal?
I el rei i tota la família reial?
I com continua i com acaba la cosa?

Preguntes intel·ligents. Bones preguntes ... No esperava menys de vosaltres!
Però jo què cony sé! Potser sí que creieu que si ho sabés estaria aquí escrivint això al meu blog...i no a una platja del Carib nedant en aigües cristal·lines...

Un llibre així, promès a ser un èxit editorial sense precedents pel proper Sant Jordi podria ser de lectura obligatòria als centres de Secundària de tot el país, per a fer teràpia de grup, i fins i tot potser a tota l’Europa dels 25 i, perquè no, també a tota l’Amèrica del Sud i a la Nordamèrica hispanòfona... Somieu. No us poseu límits.

Un xollo d’idea. Només cal que us poseu a redactar i la desenvolupeu una miqueta. Per poc que sapigueu escriure i imagineu algun tipus de distopia, versemblant o inversemblant ... us forrareu. No només amb els calerons del llibre, sinó amb els que cobrareu explicant la “cosa “ per les cadenes d’aquí i d’allà.
Imagineu cobrar d’ Antena3, Tele5, BTV, Canal+, TV3 i Euskal Televista, Canal9, Canal Sur, la BBC i la CNN ...

Au, de res. I que els idus de juny us siguin propicis i bona coca de Sant Joan.

_____

Addenda
dilluns 20/6 a les 19.25 de la tarda

Perquè no us falti cap dada: aquest post és el fruit d’un malson horrorós (pesadilla, cauchermar, nightmare, em faig entendre?) que potser Freud us explicaria.

Ahir me’n vaig anar a dormir amb els resultats de les votacions a Galícia al pap, que si canvi, que si Fraga, que si el vot de l’emigració, que si quatre anys més, que si no lo ”botaron” pas i es queda uns anys més.

A mitjanit em vaig despertar suat. Suava de calor, però també la suor freda provocada pel malson que us he narrat. Somiava que ho sentia a una tertúlia d’un bar. Somiava que era un somni i que no era cap realitat. Do you understand? ;-)

Enviar comentari________________