|
Ab
Initio
Aquesta locució
llatina, posada al mig d'un text, significa, més o menys : "Des
del començament".
En un diccionari
tradicional, aquesta hagués estat una de les primeres entrades. En el
Dicofilopersiflex, pot ser l'última, segons per on hagueu començat a
fer anar l'hipertext.
Que què hi
fa aquí aquesta entrada? Bona pregunta.
Resposta: ens
servirà per reflexionar sobre la funció estilístico-expressiva de tot
un seguit de locucions llatines, angleses, franceses, italianes, espanyoles
i alemanyes amb les que tard o d'hora ens hem d'enfrontar durant la
lectura d'assaigs, novel·les o tesis doctorals.
Què ens aporten
? Com ens ho hem de prendre? Quan les podem utilitzar? Mirarem
d'explicar-ho.
-
________________
Absència
L'infern
és l'absència, deia el poeta Paul Verlaine.
L'infern són els altres, deia en Sartre.
- Els altres són doncs
l'absència? L'absència és potser potser la presència
dels altres?
Hi
pensarem.
Enviar
comentari________________
abstrusitat
Vegeu "metallenguatge"
-
- Enviar
comentari________________
-
Adoptar / Adopció
Si heu pensat
adoptar un fill o una filla o ja esteu en tràmits d'adopció, podeu
mirar les
pàgines personals d'en Pere i la Paula, una parella de pares adoptius
que presenten la seva experiència d'una manera positiva i esperançadora.
La Paqui
i jo ja en sabem alguna cosa, ara que som pares adoptius d'un nen
que ens omple de vida i a qui estimem tant com sabem.
Si
algú ens vol consultar alguna cosa i ens escriu, contestarem.
Enviar
comentari________________
-
Aleph
L'Aleph borgià,
és clar. Difícil d'haver llegit el relat i no haver quedat força
sorprès. A mi, la veritat, me'l va fer descobrir una gran dona: Gaby
Philipp, animadora d'un taller d'escriptura a Saint Nazaire, en el
marc d'un curs del B.E.L.C. allà per l'estiu de l'any l985.
El taller
tenia el codi ABCD 52 i el descriptiu, el més curt de tots els descriptius
de tots els mòduls, deia així: "Atelier d'écriture": Un
lieu où avancer dans la recherche et le travail de son écriture. Animateur
: Gaby Philipp.
El llibre,
jo el tenia a casa i no l'havia llegit.
"[Carlos
Argentino Danieri] ... dijo que para terminar el poema le era indispensable
la casa, pues en un ángulo del sótano había un Aleph. Aclaró que
un Aleph es uno de los puntos del espacio que contienen todos los
puntos. (...)
-¿El
Aleph? - repetí.
-Sí,
el lugar donde están sin confundirse, todos los puntos del orbe,
vistos desde todos los ángulos. (...)
Bajé
con rapidez, harto de sus palabras insustanciales. (...)
Lo
que vieron mis ojos fue simultáneo: lo que transcribiré, sucesivo,
porque el lenguaje lo es. (...)
El
diámetro del Aleph sería de dos o tres centímetros, pero el espacio
cósmico estaba ahí, sin disminuación de tamaño. Cada cosa (la luna
del espejo, digamos) era infinitas cosas, porque yo claramente la
veía desde todos los puntos del universo. Vi el populoso mar, vi
el alba y la tarde .... Vi (...) Vi (...) Vi (...) Vi (...) Vi (...)
Vi (...)Vi (...) Vi (...)
...
sentí vértigo y lloré, porque mis ojos habían visto ese objeto secreto
y conjetural, cuyo nombre usurpan los hombres, pero que ningún hombre
ha mirado: el inconcesible universo."
(J.L.Borges.
El Aleph. Alianza Emecé. Nº 309. Madrid 1971. pp. 165-171).
La
capacitat de Borges de comprimir en poques pàgines una infinitat de
imatges està resumida aquí en aquesta cita entretallada però il·lustrativa.
La
Gaby ens va demanar que després d'haver llegit aquell relat féssim
l'esforç d'escriure alguna cosa describint-la des d'un Aleph, la descripció
del que fos, vist des de tots els angles o de tots els punts de vista
imaginables ...
Un
interessant i sucós exercici d'escriptura una mica imposible, que
en aquella ocasió va donar l'esborrany que més tard, lleugerament
retocat, donaria com a resultat això:
Mon
Aleph.
"J'ai
du mal à percer la brillante écume d'une pupille trop
claire, liquide, dont je ne connais pas encore le débit de
larmes ethérées ni de larmes joyeuses. Avant de m'engouffrer
dans sa tourbillonnante spirale je glisse sur les bords du lac,
craignant briser un mystère. Le tourbillon m'attire, me dévore
et me rejette enfin dans un monde étrange où des soleils
brillent toujours, même la nuit.
La maison
est immense. Une fenêtre grande ouverte du salon, vue du petit
jardin, près de la haie, m'aveugle. Je ferme les yeux et
je vois un miroir. C'est le reflet du miroir qui m'obsède.
Un miroir que je devine sans le voir. Pas à pas je m'approche
de cet espace vide, moqueur... L'au-delà venu s'offrir à
mes paupières, à mes lèvres.
Un instant
et voilà, je franchis par osmose le tain âpre pour
plonger dans des ombres inconnues, où j'éprouve le
frisson, la frayeur ...
Un couloir
se lézarde et tout commence à trembler: murs, plafonds,
colonnes, voûtes, gargouilles, donjons et tourelles. Tout
commence à crouler dans les salles vides aux échos
sourds, plaintifs.
J'arrive aux
confins d'une vieille porte d'ivoire, m'arrêtant près
du seuil. C'est une porte entrouverte invitant en même temps
à horreur et à la liesse.
Je m'aveugle
, étourdi, à la vue des vitraux tout ornés
d'étincelles , puis je sors dans la cour où gisent
de vieilles pierres saccagées et sculptées par mille
pluies printanières qui chuchotent l'histoire de leurs anciennes
prouesses.
Je me rapproche
de la haie du jardin d'où j'ai entrevu la fenêtre.
Les dernier rayons pâles de soleil flèchent toujours
mon visage et tout en moi se confond peu à peu : lèvres,
larmes et lumières, pupilles et paupières, spirales
infinies de reflets, telles des diamants miroitant des douceurs
éphémères.
Sani Girona
(Saint Nazaire. 1985)
De la inesgotable
capacitat suggestiva que té el relat de Borges, de tot l'Aleph, i
mira que embruixa de manera diferent a cada relectura, si fos a fer,
em quedaria amb allò que Borges reconeix com el gran handicap del
llenguatge: la seva incapacitat de ser i funcionar amb simultaneitat
alephiana. I d'aquí en trec el punt de partida de les
meves reflexions sobre les conseqüències d'aquesta incapacitat en
la creació literària.
Ho aniré
desenvolupant properament ... si me'n surto, és clar!
-
Enviar
comentari________________
Allende,
Salvador
L'11
de setembre es celebra a Catalunya la Diada nacional, i a tot el món,
l'homenatge a la memòria de Salvador Allende en l'aniversari de la
seva mort, del seu assessinat, per part dels militars colpistes, Augusto
Pinochet al davant, i amb l'aprovació més que probable de la CIA.
Aquesta coincidència
de dates fa que la memòria d'Allende posi sempre una nota emotiva
al dia 11 de setembre de cada any.
El Periódico,
del dijous 10 de setembre de 1998, pg. 7 publicava un article "Allende,
un home bo" del periodista i escriptor Rubén Adrian Valenzuela
com a homenatge a Salvador Allende en ocasió del 25è aniversari de
l'11 de setembre de 1973, data del seu assessinat pels militars colpistes
a Xile.
El dissabte
12 de setembre, el periodista Juan Cruz signava un altre article sobre
l'aniversari de la mort d'Allende en el diari El País pg. 34.
: "El último verano de nuestra juventud".
No vaig llegir
ni guardar res del que es va publicar l'11 de setembre, però en canvi
vaig veure un programa especial de TV2 sobre la situació a Xile abans
del cop d'estat il·lustrat amb documents filmats que incloien la filmació
del bombardeix del Palau de la Moneda l'11 desembre del 73.
Rubén Adrián
Valenzuela, que va conèixer de prop el president xilè, el qualifica
d'home amb una "gran envergadura moral i política"
i insisteix en què:
"sap
greu que als 25 any del seu sacrifici encara hi hagi gent que cregui
que allò de Pinochet i la seva nit de terror va ser un mal menor".
-
- Enviar
comentari________________
-
Amistat
/ Amics
Començarem
citant el savi Montaigne ... i seguirem per on podrem.
No hi hem
pensat prou encara com per posar-nos a fer l'entrada que es mereix
aquest concepte tan important.
- Avui, 22 d'abril del 2003,
uns quants anys després d'haver començat aquest diccionari
tan especial em trobo en la situació del qui vol dir una cosa
totalment en serio.
M'he posat a redactar una carta
homenatge a l'amic Jordi Teixidor que ens va deixar el desembre passat.
Tot i que el Jordi es mereixia molt més, el que dic ho dic de
cor.
-
- Enviar
comentari________________
-
Amor
/ (plural amors)
Ens
proposem, ni més ni menys que dir la nostra sobre tot aquest paquet:
I.
Amor: Tipologies vàries.
II.
Sinònims i antònims.
III.
Què?, Qui?, Quan?, Quant? Com?, On? Per què? ...
III.
Matisos fonamentals.
IV.
Precs i preguntes.
Això
sí, ho desenvoluparem un dia d'aquests, eh?
Aquí,
esperant, esperant, vam rebre notícies agradoses d'un amic de Vic,
en Pep Pelfort (Date: Tue, 19 Oct 1999 02:43:07 +0200), que ens va
proposar d'afegir-hi això:
AMOR
Sublimació exquisida del desig inventada pels sufis;
metàfora
mitificada pels trobadors i,com a desig de bellesa i de
coneixement, necessària per l'art,la ciència i la filosofia;
símbol convertit en miratge en la història de la poesia, de la
humanitat,del sexe,fins al punt que més
enllà d'un bonic
significant, hi ha un estat que no existeix: l'amor
I
a sobre de tan intel·ligent filosofia ens va proposar a més, afegir
una nova entrada al diccionari, una que no hi era encara!, i també una
petita cronologia de cites i Això sí que és col·laboració!
Les entrades en qüestió són Babel, Petita
cronologia de cites i Literatura Web
Forçocament les hi afegim i li donem tot el mèrit a ell. Gràcies Pep.
I ja ho veus, aquest diccionari ara també és una mica teu.
30.4.2006
Aneu amb compte!
Qui
a amor mata ... a amor mor ( © Sani Girona)
16.9.2006
Trobo al post de JPQ una referència
a Ibn_Hazm
i un enllaç a la Viquipedia on se'n explica que fou un grand
teòric de l'amor.
El collar de la paloma corre per una prestatgeria
de casa, pero és de la Paqui i jo ne l'he llegit. Suposo
que l'hauria de posar a la llista i com a mínim fullejar-lo
i llegir-lo una mica
Enviar
comentari________________
* Aprendre
( i ensenyar)
Enviar
comentari________________
Atapuerca
(Jaciments arqueològics d'--)
El
descobriment dels jaciments arqueològics d'Atapuerca (Burgos. Espanya),
juntament amb d'altres que s'han fet en les últimes dècades, ha vingut
a canviar les idees establertes sobre la datació dels nostres avant-passats
en territori europeu.
Tot
un sistema d'interpretació cultural basat en les antigues datacions
se n'ha anat en orris.
Tot
i el seu extraordinari interès científic, crec que el jaciment d'Atapuerca
es pot llegir com una faula filosòfico-moralista que sembla donar
la raó a l'escriptor Jean d'Ormesson, qui deia en algun lloc
--perdoneu que no sigui textual-- ... "els
sistemes tenen de dolent el fet que tard o d'hora en ve un altre
per substituir l'anterior".
Que
ve a ser tant com dir que la veritat és relativa i que el dogma d'avui
és la falsetat del demà.
Això
es pot aplicar als programes informàtics; a les virtuts del peix blau
i el seu colesterol; als detergents que sempre descobreixen una nova
fórmula; a les creences; a la Història, que es va re-escrivint a mida
que ens deixen llegir els documents classificats; a la Política
i a tantes altres coses...
És
una línia de pensament una mica cínica, però real com la vida mateixa.
La
mateixa línia de raonament, o una de semblant, és potser la que inspirà
a Georges Brassens la cançó irònicament cruel i cruelment irònica
"Mourir pour les idées " on canta:
"Mourir
pour les idées, l'idée est excellente... Mourons pour les idées,
d'accord mais de mort lente" !
(L'exclamació
és meva. Només l'exclamació).
Traieu-ne
vosaltres també alguna conclusió. I bona sort!
-
- Enviar
comentari________________
-
-
Autodefensa
(Manual d' --)
Potser ho
hauriem d'escriure en cursiva, per què en realitat és un manual que
fou publicat per entregues en el diari El 9 nou de Vic (Osona).
L'autor de
tant fantàstic i útil manual és el professor, pensador, poeta, escriptor,
artista polifacètic i amic Víctor Sunyol. En la seva versió
original constava de 30 articles que es van començar a publicar el
13 (!) de febrer de 1995. Sortia els dilluns.
Quan jo em
vaig assabentar de la seva existència allà per l'octubre del 1995
ja n'hi havien 27 o 28 de publicats.
Vam escriure
a l'amic interessant-nos per l'obra i vam tenir la satisfacció de
rebre'n un facsímil en el seu estat virginal, és a dir tal com el
seu autor la va redactar.
Una part
de la carta deia així, en to "conyon":
"Vic,
novembre de 1995
He rebut
la seva amable i atenta carta del 23 d'octubre i, a més, l'he llegida
i tot. (Així veig que vostè passeja impunement per aquestes contrades?)
(...)
Això del
Manuel d'Autodefensa és, com vostè be havia deduït, una sèrie d'articles
adreçats als pobres integrants de la nostra societat (que és seva;
vull dir d'ells, sempre dels altres). (...)
Força gent
m'ha comentat que llegeix la secció, però ningú de tan lluny ni
amb l'interès de vostè, que arriba fins al punt de voler posar-se
al dia. És en deferència a aquesta actitud seva que li envio també
els articles escrits encara inèdits. (...)
Com veu
els hi envio, no pas en la seva versió publicada, sinó en la versió
"casolana" (...)
Desitjo
que li faci un bon profit i s'ho passi bé amb la seva lectura, i
que segueixi els exemples que el "manual" li proposa,
que per això està escrit.
Esperant
noves contactacions i molt atentament ...
À bientôt.
Victor Sunyol "
El Manual
d'autodefensa, que tard o d'hora serà reconegut com una petita
obra mestra del segle XX, consta d'uns capítols tan suggerents com
aquests:
-
Autodefensa
i venjança
-
Des-controlem
-
Per
al caos simpàtic
-
Consells
per a desaparèixer
-
Irritem
els immutables
-
Des-enquestem
(1) (2), (3)
-
Diguem,
diguem
-
Protestem
-
Mandonguilla
fregida (hamburguesa)
-
La
pol·lució informativa
Ens vam sentir força identificats tant amb la filosofia en què basa
les seves reflexions com en l'humor extraordinari que envolta l'obra.
Un humor que, en les seves mans, és una arma poderosa al servei de
la intel·ligència, la creativitat i la llibertat de l'individu
contemporani.
Feu
mans i mànegues per aconseguir llegir-lo i aplicar-lo en tot allò
que pogueu. Nosaltres ens hi referirem necessàriament i de bon grat
més d'una vegada en aquest Dicofilopersiflex.
-
- Enviar
comentari________________
-
|
